dilluns, 30 d’octubre de 2017

Punicàcies

NOM CIENTÍFIC: Punica granatum
NOM VULGAR: Magraner
GÈNERE: Punica
FAMÍLIA: Punicàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: Arbre-Arbust
PERIODE FLORAL: juny-agost
FORMA VITAL: Macrofaneròfit (faneròfit: amb les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'alçària)
ALÇADA: 2-5 m
ALTITUD: -
ECOLOGIA: Es pot veure en marges de camps o en antigues feixes colonitzades pel bosc. Sobretot molt visible entrant a la tardor quan les fulles es tornen groguenques i ressalten entremig d'arbres o en vorals de camps. 
CURIOSITATS: És un petit arbret que es troba naturalitzat i present fins al Pre Pirineu, d'origen asiàtic, que dóna un fruit voluminós, la magrana. Arbre resistent a la falta d'aigua però sensible a les glaçades perllongades. Es pot reproduir per llavors i per esqueix i els grecs consideraven aquest petit arbret el símbol de l'amor i la fecunditat. 
IMATGE: 




dijous, 26 d’octubre de 2017

Polipodiàcies

NOM CIENTÍFIC: Asplenium adiantum-nigrum
NOM VULGAR: Falzima negra 
GÈNERE: Asplenium
FAMÍLIA: Polipodiàcies 
TIPUS PLANTA: Falguera
CURIOSITATS: La podem trobar en alzinars i en roques en parets de pedra, és una petita falguera que no arriba a fer més de 30 cm d'alçada, és típica d'ambients més aviat de la terra baixa però que podem trobar en zones ombrívoles.

IMATGE:





NOM CIENTÍFIC: Pteridium aquilinum
NOM VULGAR: Falguera comuna / falguera de bosc / falguera aquilina
GÈNERE: Pteridium
FAMÍLIA: Polipodiàcies 
TIPUS PLANTA: Falguera
CURIOSITATS: Falguera que podem trobar en zones molt i molt concretes del municipi, concretament a les parts més altes i humides, obagues de boscos mixtes (caducifolis i perennes). No és gens freqüent al municipi ja que és pròpia d'ambients amb humitat constant i no és el cas general d'Oristà. Pot arribar a assolir alçades considerables, a la tardor la part aèria s'asseca i resta de color marró però realment la part vegetativa tornarà a donar lloc a noves frondes la primavera següent. Aquesta falguera té una àmplia representació a nivell mundial. El nom de "aquilinum" li ve donat precisament perquè la seva forma de les frondes recorda precisament a una àguila. 
IMATGE:







NOM CIENTÍFIC: Adiantum capillus-veneris
NOM VULGAR:Falzia vera
GÈNERE: Adiantum
FAMÍLIA: Polipodiàcies o adiantàcies
TIPUS PLANTA: Falguera
CURIOSITATS: Falguera que podem trobar en parets de fonts, en llocs molt humits. Forma una petita mata fràgil. Els sorus, al revers de la fulla es situen al marge de dalt de la fulla. de pecíol negrós. A part dels llocs humits li agrada la terra calcària i es situa generalment per sota dels 1000 metres d'altitud. 
IMATGE:





diumenge, 17 de setembre de 2017

Cianobacteris

Afegim també una curiositat a l'herbari: les cianobactèries o algues blaves, que si bé no estan classificades dins el regne vegetal podem trobar sovint entremig de moltes plantes i segurament captivaran l'atenció de més d'un/a. 

NOM VULGAR: Nostoc
GÈNERE: Nostoc
CARACTERÍSTIQUES: Està inclòs dins el gènere de les cianobactéries o bé algues blau/verdes. El gènere Nostoc està format per moltes espècies (no podem precisar l'espècie d'aquesta per falta de dades en l'observació) però sí que podem descriure el gènere.
ECOLOGIA: La podem trobar directament al sòl, entremig de farigola, sajolida, romaní o entremig de les pedres, ens crida l'atenció especialment quan ha plogut, apareixent en forma de "moc", de textura gelatinosa i de color verd marrosnós. De consistència fina i flexible, quan plou o bé hi ha humitat al sòl s'hidrata i l'estructura esdevé vistosa, quan hi ha sequera, pràcticament és impossible veure-la i llavors apareix de color negrós, com petites taques entremig de pedretes, mates o herbàcies que no ens farien aturar massa per contemplar-la. En català se l'anomena "merda de bruixa". Si l'observéssim al microscopi veuríem que està format per cadenes de cèl·lules, no sent possible observar-les a simple vista. De tant en tant en aquesta seqüència de cèl·lules hi podríem veure una estructura una mica més gran que és l'encarregada de fixar nitrogen directament de l'atmosfera. Això i juntament al fet que és capaç de fer la fotosíntesis, pràcticament ho té tot per ser més que autosuficient!
IMATGE: 



dilluns, 21 d’agost de 2017

Simarubàcies

NOM CIENTÍFIC: Alianthus altissima
NOM VULGAR: Ailant
GÈNERE: Alianthus
FAMÍLIA: Simaburàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbre
PERIODE FLORAL: juny - agost
FORMA VITAL: Macrofaneròfit; planta normalment llenyosa, amb les gemmes perdurants situades sempre per damunt de 2 metres d'alçària.
ALÇADA: 1-20 m
ALTITUD: sense especificar.
ECOLOGIA: Afortunadament no es troba en molts indrets donat que és un arbre introduït procedent de la Xina el qual colonitza ràpidament els ambients on arrela. Té molta facilitat per propagar-se i produeix una gran quantitat de fruits si bé també es reprodueix de forma vegetativa.
CURIOSITATS: Emet una substància que evita que altres espècies autòctones s'intal·lin al sotabosc o en zones molt properes a aquesta espècie. Es considera una de les plantes més invasives de la Península Ibèrica. Ha estat introduïda especialment en jardins i zones per fixar el sòl com ara marges de carreteres.
IMATGE: 







dissabte, 18 de març de 2017

Aspleniàcies

NOM CIENTÍFIC: Asplenium trichomanes
NOM VULGAR: Falzia roja
GÈNERE: Asplenium
FAMÍLIA: Aspleniàcies
TIPUS PLANTA: Falguera

CURIOSITATS: Falguera de port petit que podem trobar entre escletxes de murs de pedra, a l'ombra sovint sota d'arbusts que cobreixen la paret on aprofiten l'ombra. Està formada per nombroses tiges que pengen cap avall tenint en compte que la trobem arrelada a les escletxes de les pedres que conformen la paret.  
IMATGE:




NOM CIENTÍFIC: Asplenium ceterach
NOM VULGAR:Dauradella
GÈNERE: Asplenium
FAMÍLIA: Aspleniàcies
TIPUS PLANTA: Falguera
CURIOSITATS: Petita falguera que podem trobar en escletxes de roca calcària. El revers pot prendre colors daurats formats per petites escames que reflexen amb el sol i per tant actua com a protector de la mateixa llum, d'aquí el seu nom de "dauradella". Quan el temps és molt sec la dauradella replega les seves fulles i fins i tot la podem veure totalment seca tot i que està en estat latent fins que la humitat del sòl i ambiental augmenti, d'aquesta manera evita la transpiració. Per tant doncs, si observem dauradella replegada i de colors marronosos sabrem si es percep un ambient sec amb falta evident de pluges i humitat en l'ambient. 
IMATGE:

diumenge, 15 de juny de 2014

Dipsacàcies

NOM CIENTÍFIC: Dipsacus fullonum, subsp: fullonum
NOM VULGAR: Cardó
GÈNERE: Dipsacus
FAMÍLIA: Dipsacàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: juny-setembre
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Biennal, planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.
ALÇADA: 1,2-6 m
ALTITUD: 0-1650 m
ECOLOGIA: Es pot veure en prats assolellats i al mateix temps, a la vora de rieres i torrents. Sovint apareix formant petites poblacions. Bon indicador de la presència de sòls nitrogenats.
CURIOSITATS: Els capítols secs d'una varietat cultivada els havien utilitzat els paraires per cardar la llana; per aquest motiu es coneix també la planta com a cardó de paraire. Aquesta informació ha estat extreta de la bibliografia, no pas dels habitants del poble d'Oristà.
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Succisa pratensis
NOM VULGAR: Escabiosa mossegada
GÈNERE: Succisa
FAMÍLIA: Dipsacàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/ Angiosperm
TIPUS PLANTA: herbàcia
PERIODE FLORAL: juliol-octubre
FORMA VITAL: Hemicriptòfit.. Planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra
ALÇADA: 1 m, 15-50 (100) cms
ALTITUD: 1 m, 15-50 (100) cms
ECOLOGIA: La podem trobar en llocs humits i frescos, normalment en zones on també s’hi troben els trèvols, per exemple seria comú a vora de la Riera Gavarresa i de torrents (que no són pocs). Forma mates de gran alçada sense presentar una densitat elevada de fulles sinó més aviat laxes i disperses. 
CURIOSITATS: Sembla ser que posseeix diferents propietats com ara que és diürètica, laxant i que actua contra paràsits intestinals entre moltes altres propietats.
IMATGE: 





Cupressàcies

NOM CIENTÍFIC: Juniperus oxycedrus
NOM VULGAR: Càdec
GÈNERE: Juniperus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: abril-maig
FORMA VITAL: Perenne, macrofaneròfit; faneròfit, planta normalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 2 m d'alçada)
ALÇADA: 1-10 m
ALTITUD: 0-1500 m
ECOLOGIA: Es pot trobar en ambients assolellats i secs formant part de la comunitat de pi blanc, pinassa, alzines i roures.
CURIOSITATS: Prefereix sòls secs i assolellats. En veterinària s’emprava contra malalties cutànies del bestiar. També utilitzada com a antihelmíntica i purgant. Té propietats contra malalties de la pell. Pot viure entre 500 i 600 anys. 
IMATGE: 





NOM CIENTÍFIC: Cupressus sempervirens
NOM VULGAR: Xiprer
GÈNERE: Cupressus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbre
PERIODE FLORAL: març-abril
FORMA VITAL: Perenne
ALÇADA: fins a 30 m
ALTITUD: -
ECOLOGIA: Es troba de forma cultivada de manera que es pot veure al cementiri, a la plaça i en alguns horts. El seu origen és oriental amb procedència de Grècia i/o Turquia.
DISTRIBUCIÓ: Plurirregional
CURIOSITATS: Plantat als cementiris per la seva longevitat (pot arribar a 500 anys de vida). Actua també com a barrera contra el vent. Arbre que representa el símbol de la mort i que posseeix també propietats medicinals. Una de les principals virtuts medicinals és la capacitat de tractament de malalties de l’aparell circulatori i que sovint causen dolors a les extremitats inferiors. També presenta gran quantitat de tanins, els quals tenen la funció de fomentar la coagulació de la sang i per tant de curar les ferides. També és útil per a combatre la diarrea entre moltes altres propietats. 
IMATGE: 




NOM CIENTÍFIC: Juniperus communis, subsp: communis
NOM VULGAR: Ginebre
GÈNERE: Juniperus
FAMÍLIA: Cupressàcies
DIVISIÓ/SUBDIVISIÓ: Espermatòfit/Gimnosperm
TIPUS PLANTA: arbust
PERIODE FLORAL: març-maig
FORMA VITAL: Perenne, faneròfit; planta generalment llenyosa amb les gemmes persistents situades per damunt dels 40 cms d'alçada.
ALÇADA:0,5-15 m
ALTITUD: 20-2100 m
ECOLOGIA: Es troba en ambients més aviat ombrívols, formant part del sotabosc de molts pins, roures, alzines...
DISTRIBUCIÓ: Plurirregional
CURIOSITATS: El seu nom de "juniperus" procedeix del celta “Juneprus” el qual significa aspre i es deu al gust aspre del seu fruit. Sembla ser que posseeix moltes propietats medicinals descrites en l’antiguitat actuant contra la hipertensió, la gota, l’artritis, facilita la digestió, actua contra la bronquitis, el refredat, dermatitis, acné entre moltes d’altres.
IMATGE: